Comarca molt extensa, a l'extrem de ponent de Catalunya, l'eix de la qual (NE-SO) és la vall baixa del Segre, que li dóna nom.

L'aigua del riu i dels canals que la creuen (Urgell i d'Aragó i Catalunya), amb una densa xarxa de sèquies derivades, bonifiquen les terres fèrtils, però és la ciutat de Lleida, capital de les terres de ponent catalanes des de temps remots, la que li dóna la personalitat.

El territori ha estat sempre, doncs, sota la influència de Lleida, ciutat ibèrica, municipi romà i centre d'una important taifa musulmana, que la reconquesta cristiana (1149) dividí entre els comtats de Barcelona i Urgell i altres senyories eclesiàstiques. Lleida, protegida pels sobirans catalans, esdevingué seu d'un extens bisbat i de la primera universitat (Estudi General) de Catalunya, la importància estratègica de la qual ha fet que participés en tots els conflictes i esdeveniments de la història del país.

L'economia s'ha basat tradicionalment en la rica agricultura, la ramaderia i les activitats industrials derivades, concentrades sobretot a Lleida que és un important centre de serveis supracomarcal (amb forta influència a l'Aragó). El turisme hi té una infraestructura escassa, encara que la ciutat rep molts visitants atrets pel patrimoni monumental.